De Viquipèdia

Llum filtrant-se a través d'unes finestres

La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per l'ull humà, però també pot incloure altres formes de radiació electromagnètica. La llum visible és aquella porció de l'espectre electromagnètic amb longituds d'ona entre aproximadament 400 nm i 800 nm (a l'aire). La llum també es pot caracteritzar per la seva freqüència. Les diferents longituds d'ona s'interpreten al cervell humà com colors, des del vermell a les longituds d'ona més grans (freqüències més baixes) fins al violeta (freqüències més altes). Les freqüències creixents es poden veure com taronja, groc, verd, blau, i, convencionalment, blau indi:

La freqüència ν i la longitud d'ona λ segueixen la relació:

v = λ·ν

on λ és la longitud d'ona, ν la freqüència, i v la velocitat de la llum. Si la llum viatja en el buit, llavors v = c, i així:

c = λ·ν

Tota la llum es propaga a una velocitat finita. Fins i tot els observadors en moviment uniforme mesuren sempre el mateix valor de c, la velocitat de la llum en el buit, com c = 299.792.458 m/s; de tota manera, quan la llum passa a través d'un medi transparent com aire, aigua o vidre, la seva velocitat es redueix, i pateix refracció.

L'estudi de la llum i la seva interacció amb la matèria s'anomena òptica. L'observació i estudi de fenòmens òptics com els arcs de Sant Martí ofereix informació sobre la natura de la llum, a més de recreació. Les tres característiques bàsiques de la llum són la brillantor (o amplitud), el color (o freqüència) i la polarització (o angle de vibració). A causa de la dualitat ona-partícula, la llum presenta propietats tant d'ones com de partícules. Les següents quantitats i unitats s'usen per a mesurar la llum visible:

• Brillantor (o temperatura)
• Il·luminació o lluminositat (unitat del SI : lux)
• Flux lluminós (unitat del SI : lumen)
• Intensitat lluminosa (unitat del SI : candela)

[edita] Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llum

...